Miopia, una epidèmia?

Avui en dia, és tan comú veure una persona jove amb ulleres com fer-ho amb un smartphone a les mans. La raó essencial que sigui una cosa tan habitual és la miopia axial. El símptoma principal de la miopia és la visió borrosa de lluny, per això la persona miop es veu obligat a portar ulleres o lents de contacte.

Durant els últims 30 anys, la incidència de la miopia en els països desenvolupats ha anat augmentant de manera incessant. Fins i tot, en la literatura científica està sent utilitzat el concepte d'”epidèmia de la miopia”. Ara, gairebé la meitat de la població europea jove (d’entre 25 i 30 anys) és miop, mentre que a Hong-Kong, Singapur i Corea del Sud, aquesta xifra arriba al 90% dels ciutadans.

Com l’ull creix durant tota la infància, la miopia es desenvolupa generalment en nens en edat escolar i adolescents. Quan la miopia d’un nen empitjora i l’ull creix excessivament, augmenta el risc de despreniment de retina, cataractes, glaucoma i fins i tot ceguesa a llarg termini. Els ulls miops són més vulnerables a una sèrie de complicacions i malalties que amenacen la visió, i que podrien afectar-la greument amb el pas dels anys.

S’ha demostrat clínicament que la miopia elevada condueix a un augment mesurable en el risc de malalties oculars en el futur. Malalties com la degeneració macular, el despreniment de retina, les cataractes o el glaucoma, i  totes aquestes podrien conduir a la ceguesa.

Miopia, una epidèmia evitable?

Què pot oferir la medicina moderna a nens i pares per alentir i controlar la miopia infantil?

1. Passar més temps a l’aire lliure i treballar menys a prop de llibres, ordinadors, tauletes, i telèfons. La llum natural insuficient i una càrrega visual de prop excessiva es consideren com les causes principals del creixement de la miopia en els països desenvolupats. Si bé és cert que les dades científiques sobre això són heterogènies, la forma de vida moderna no afavoreix aquest tipus de profilàctica de la miopia, encara que és possible i raonable modificar en certa mesura els hàbits més perjudicials.
2. Medicaments. El mitjà més eficaç per frenar la miopia és l’atropina en col·liri a l’1%. Desafortunadament, l’atropina en aquestes concentracions té efectes secundaris que en limiten el seu ús. En l’actualitat s’està estudiant l’eficàcia de l’atropina al 0,01% amb l’objectiu de minimitzar els seus els efectes secundaris. A més, l’atropina tampoc facilita una bona visió i, per tant, continua sent necessari l’ús d’ulleres o lents de contacte diàries.
3. Ortoqueratologia nocturna (Orto-K). Es practica des de fa més de vint anys i es considera com el mètode no farmacològic més eficaç per alentir la progressió de la miopia. Aquesta tècnica es fonamenta en l’ús de lents de contacte especials de geometria inversa que el pacient miop fa servir només per dormir. Aquestes lents canvien la forma de la còrnia de manera temporal i reversible. L’avantatge obvi d’aquest mètode és la bona visió i l’absència de qualsevol mitjà de correcció visual durant tot el dia, fet que proporciona al nen absoluta llibertat en totes les seves activitats.
4. Lents de contacte toves multifocals. Les lents de contacte modernes d’aquest tipus han estat dissenyades per al control de la miopia, i per la seva eficàcia, s’acosten a la ortoqueratologia (Orto-K). Encara hi ha poca experiència en el seu ús, i a més, es porten durant el dia, fet que condiciona l’activitat del nen.
5. Ulleres bifocals o progressives. Aquestes ulleres disminueixen l’esforç visual de prop i també alenteixen la progressió de la miopia, però el seu efecte és feble. A més, com s’ha esmentat anteriorment, portar ulleres o lents de contacte limita les activitats diàries.
6. Teràpia visual. Es freqüent algunes habilitats visuals deixin de funcionar correctament abans o durant la miopització. En aquests casos la teràpia visual és el tractament que s’utilitza per a rehabilitar i restablir les habilitats visuals i prevenint així la miopització.

Així doncs, els pares han de saber que la miopia no és un simple problema amb la visió de lluny, sinó una malaltia que, amb el temps, pot portar a l’aparició de serioses complicacions.

Com més d’hora diagnostiquem la miopia, abans podrem intervenir per alentir la seva progressió. Per això, la medicina moderna proporciona mitjans i tractaments eficaços, que podem i necessitem utilitzar.

 

Bibliografia:

1. Dolgin E. The myopia boom. Nature. 2015 Mar 19;519(7543):276-8.
2. Pauné J, Morales H, Armengol J, Quevedo L, Faria-Ribeiro M, and. González-Méijome JM. Myopia Control with a Novel Peripheral Gradient Soft Lens and Orthokeratology: A 2-Year Clinical Trial. BioMed Res Int 2015:1-10.
3. Santodomingo-Rubido Jacinto, Villa-Collar César, Gilmartin Bernard, Gutiérrez-Ortega Ramón. J Optom 2009;2:215-22 – Vol. 2 Num.4 DOI: 10.3921/joptom.2009.215
4. hpb.gov.sg/article/singapore-achieves-breakthrough-in-reducing-prevalence-of-myopia-by-almost-5

 

A Federòptics Xavier Vivas_Vivas-Morán portem anys treballant per poder oferir una solució a aquest problema.

Actualment, qualsevol nen que tingui miopia pot utilitzar un dels dos millors sistemes optomètrics que existeixen per controlar-la o frenar-la: l’ortoqueratologia (Orto-K), que corregeix els problemes de visió mentre dorm, evitant l’ús d’equipaments òptics durant el dia; i les lents MySight, que frenen el creixement de la miopia per mitjà d’unes lents de contacte especials.